La filosofia apareix en la història de la humanitat al segle VI aC com l’intent del Logos (la raó) d’arraconar el Mite. Va ser quan l’enteniment i el saber van intentar apartar les supersticions de la mentalitat de la gent. Els terratrèmols, els llamps, els trons i les devastadores riuades van deixar de ser una manifestació de la ira dels déus i es van convertir en fenòmens naturals. Però tot demostra que, quan no trobem una explicació científica a la incertesa còsmica, encara recorrem al Mite.

El terrible terratrèmol de Lisboa de 1775 va demostrar la supervivència del Mite, malgrat l’exaltació de la raó durant la Il·lustració, en què van brillar Voltaire, Rousseau i Montesquieu. El sisme es va reproduir en tots els mitjans informatius i està considerat la primera notícia mediàtica.

El terratrèmol de Lisboa va ressuscitar la teoria, estesa i amb molts partidaris als països d’Europa, que una gran desgràcia era una sanció de Déu a una ciutat considerada la més corrupta i depravada d’Europa. Fins i tot els filòsofs i els teòlegs, en no trobar cap explicació científica a la tragèdia, es van dividir: els que creien que era un fet natural encara no explicable per la ciència i els que apostaven que el causant de la desgràcia........

© Diari de Girona