Dues històries fosques i sorprenents de García-Castellón en el cas Leire i el cas Zapatero

Editorial | La visita del papa: un inexplicable espectacle de submissió

Carles Casajuana: “Si els diners fossin una religió, Zapatero seria ateu”

El desafiament català d’un professor d’Indiana: “La millor aportació que podeu fer al món és continuar la vostra lluita”

Deu construccions catalanes que no s’haurien de perdre

Miquel Puig: “La gran selecció d’immigrants no es fa a la frontera, sinó amb els llocs de feina”

L’Alternatiu: el tancament fulminant d’un pseudo-mitjà de l’extrema dreta

La darrera lliçó del professor Delgado: “Entre tu i les meves idees, em quedo amb tu”

'La tertúlia proscrita': Estelades, Omella i una pregunta: on és l’Església catalana?

Cantada popular davant la Sagrada Família en resposta a l’expulsió dels cantaires

“Va ser com la repressió del règim franquista”: els cantaires relaten l’expulsió de la Sagrada Família

La Sagrada Família defensa l’expulsió dels cantaires

Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires quan va descobrir estelades entre les partitures

Cantar a la Sagrada Família és especialment difícil i complicat. El temple té una reverberació llarguíssima, i coordinar –amb el retard físic del so– sis-cents cantaires repartits en cantories elevades, lluny els uns dels altres i apartats de l’orgue, és un exercici de precisió difícil d’imaginar i de concebre. Antoni Gaudí va idear aquests espais tan especials per al cant perquè volia crear l’efecte de “veus llunyanes”, un efecte indiscutiblement bell i emotiu per a l’oient però endimoniat i gairebé impossible per a l’intèrpret. Qualsevol peça cantada d’allà........

© VilaWeb