No es va trobar cap cadàver enmig del carrer, ni al costat d’uns contenidors | Mail obert d'Assumpció Maresma

L’estranya presència de la jutgessa espanyola del TEDH en totes les demandes de la carpeta catalana

Xavier Vendrell: “És inadmissible que les forces independentistes hàgim llançat la tovallola”

En el moment de rebentar-ho tot? | EDITORIAL DE VICENT PARTAL

Pànic al PSOE per la doctrina Aldama: per què l’han premiat si no és un alertador?

Emília Bolinches: “Em creia al peu de la lletra tot allò que deien les monges. Com és que era tan beneita?”

La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?

Josep Maria Jové: “Cremem victòries d’una manera brutal”

Nit crítica a Canet de Rosselló: l’incendi amenaça vint tones de productes tòxics després d’evacuar 3.000 persones

Milers de persones denuncien l’ofensiva judicial contra l’èuscar: “Justícia per a l’èuscar, èuscar per a tothom”

Leixuri Urrutia: “En alguns centres educatius no es compleix el requisit de saber èuscar”

Ja som quatre milions… d’afiliats a la Seguretat Social

França absol Josu Urrutikoetxea i obre la porta a la seva extradició a l’estat espanyol

Actualització: 02.07.2026 - 21:41

Hi ha una hora aturada permanentment en la història de València. Les 13.03 del 3 de juliol de 2006. Quaranta-tres rellotges blancs la marquen per sempre al costat de l’estació de Jesús, un per cada persona que va morir aquell dilluns en una revolta del recorregut del metro, avui fa vint anys. I convé deixar-ho clar: si avui podem recordar aquella hora, si en sabem el nom, la causa i els responsables, no és gràcies a cap institució. És gràcies a un seguit de famílies valentes i dignes que no van voler acceptar que els seus morts fossen enterrats dues vegades.

Perquè va passar això. La primera vegada els van enterrar de pressa, entre el silenci espès de Canal 9 i la urgència d’una visita papal que no admetia dols incòmodes. La........

© VilaWeb