Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”

Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa -EDITORIAL PARTAL

Rufián i Oltra omplen el parc de Capçalera i fan una crida a unir les esquerres

La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat

Ousman Umar: “Tinc mil raons per a odiar, però he decidit de transformar-ho tot en llum”

Aina Clotet: “Si fos l’home qui tingués quinze anys més, no existiria ni el tema ni la pregunta”

T’hem trobat, avi Ramon

Albert Riba: “Al Vaticà són uns delinqüents”

Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut

Les temperatures s’enfilen per damunt dels 42 graus a l’interior en plena onada de calor

Quan s’acabarà l’onada de calor?

Quines causes resten obertes de la trama d’Ábalos, Koldo i Aldama després de la sentència?

Ábalos encapçala el rànquing de les condemnes a ex-ministres espanyols

La condemna d’Ábalos no és la història d’un home ni el daltabaix d’un partit. És el retrat cru d’un estat corrupte i anòmal que fa segles que s’entén a si mateix com una propietat a repartir i que no té solució possible. Ni remei.

De fet, impressiona la barra que arriben a tenir. Tots. El primer de juny de 2018, José Luis Ábalos va pujar a la tribuna del congrés espanyol per fer caure Mariano Rajoy. No fou Pedro Sánchez, que era el candidat, ni tampoc Margarita Robles, que era la portaveu oficial del grup: fou Ábalos. El secretari d’Organització del PSOE i home de confiança absoluta de Sánchez va ser l’encarregat d’exposar els motius d’una moció de censura nascuda de la sentència del cas Gürtel. I va dir –repassar el vídeo d’aquell dia és una cosa que avui fa mal i vergonya– que Rajoy no passaria a la història com un bon president perquè havia enfonsat la dignitat de la seu que ocupava. Va proclamar que la decència havia de ser “essencial, no accessòria”. Va acusar el PP d’haver arribat al poder de manera delictiva, d’obstruir la justícia, de destruir proves. I, amb un discurs sobre la regeneració moral d’Espanya i amb la candidesa inexplicable i absurda dels partits........

© VilaWeb