Pànic al PSOE per la doctrina Aldama: per què l’han premiat si no és un alertador?

Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”

Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa -EDITORIAL PARTAL

Aina Clotet: “Si fos l’home qui tingués quinze anys més, no existiria ni el tema ni la pregunta”

La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?

Josep Maria Jové: “Cremem victòries d’una manera brutal”

Ousman Umar: “Tinc mil raons per a odiar, però he decidit de transformar-ho tot en llum”

La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat

Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut

Vicent Mompó, davant l’espill de les seues contradiccions en seu judicial

Una vice-presidenta de la diputació desmenteix que la batllessa de Xiva li telefonés durant la gota freda

Els tribunals ordenen que els zeros d’èuscar de les PAU no computin per calcular les notes de tall

Augmenten a 1.719 els morts pel doble terratrèmol a Veneçuela

Els edificis on resideix el poder no són mai solament pedra, fusta, acer o vidre. Són, al contrari, una manera de dir al món qui ets i com vols que et reconeguen els altres. Per això totes les decisions que els afecten –construir-los, traslladar-los, doblar-los, devaluar-los– acaben essent decisions polítiques, per més que es vulguen disfressar d’arquitectura, de manteniment o de protocol.

Ho dic arran de la proposta de rehabilitació integral del palau de Pedralbes, de la qual acabem de saber els plans d’execució. La descripció oficial parla de la construcció d’una “segona seu institucional” del govern, però el detall ho desmenteix, això: hi ha el despatx del president, espais de rebuda d’autoritats, oficines per als departaments, sales de reunions i, fins i tot, un pis residencial per a hostes institucionals. No sembla, doncs, que hi vulguen bastir una segona seu protocol·lària,........

© VilaWeb