‘La tertúlia proscrita’: estelades, Omella i una pregunta: on és l’Església catalana?

‘La tertúlia proscrita’: estelades, Omella i una pregunta: on és l’Església catalana?

EDITORIAL | Gràcies, cantaires: heu fet caure la farsa de la Sagrada Família

Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires quan va descobrir estelades entre les partitures

Lluís Puig: “Potser encara veureu algun jutge del Suprem anar-se’n a l’exili”

Dues històries fosques i sorprenents de García-Castellón en el cas Leire i el cas Zapatero

Albert Riba: “Al Vaticà són uns delinqüents”

T’hem trobat, avi Ramon

La visita del papa: un inexplicable espectacle de submissió

Correccions de la selectivitat 2026: tots els exàmens de les PAU a Catalunya

Les acusacions populars demanen de retirar el passaport a Begoña Gómez, però el jutge no ho decidirà avui

Els tripijocs i les joies de Zapatero ofeguen Sánchez en una setmana negra per al PSOE

La Guàrdia Civil troba a Santos Cerdán un document de Leire Díez per a demostrar que dirigia la trama

Gerard Alís serà el cap de llista del PS a les eleccions d’Andorra

Jordi Marrón guanya el 46è premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb ‘Manual de flotació’

Ahir vaig presentar a Brussel·les Entendre els mapes. Va ser una presentació especial perquè la va voler fer el president Carles Puigdemont i tots dos vam recordar una època, a final dels anys vuitanta i primers dels noranta, en què vam coincidir al diari el Punt i vam fer molta feina junts. Era inevitable –per la matèria del llibre– de parlar d’un suplement que ell i jo vam publicar l’any 1991 a la revista Presència, per a commemorar-ne el número mil, amb el títol de “Atles de l’Europa futura“. Hi dibuixàvem, amb mapes i tot, com podria ser Europa uns quants decennis endavant. Diguem, per tant, que ara. [El podeu consultar ací.]

No érem els únics que fèiem, aleshores, exercicis d’aquella mena. El mur de Berlín havia caigut uns quants mesos abans i era prou evident que s’obria un temps de canvis enormes i que es podia reflectir cartogràficament. La Vanguardia també en va fer un i, com era previsible, fou el més conservador de tots i va encertar ben poca cosa a dibuixar allò que som avui. El Financial Times en va publicar un altre que ja preveia, com nosaltres, la independència de Catalunya. I Le Monde tenia la seua pròpia visió i dibuixava molt bé els corrents centrals, però no entrava gaire en els detalls particulars. Cadascú mirava Europa del seu angle, segons els seus interessos i les seues obsessions. Al Punt, dirigits per Joan Vall Clara, en vam voler oferir un amb la visió del catalanisme, de l’independentisme català, perquè vam pensar que era necessària, en aquell moment en què l’independentisme era més aviat un fenomen marginal en termes polítics.

I, vist en perspectiva –ara que fa trenta-cinc anys d’aquella publicació–, tot rellegint-lo m’ha sorprès fins a quin punt vam saber dibuixar el futur i plasmar-lo en mapes: la consolidació del poder d’Alemanya com a centre de gravetat del continent; l’acostament entre París i Berlín; l’arrenglerament progressiu de tota l’Europa central amb la Unió Europea; la tendència del Regne Unit a pivotar cap a Amèrica –que el Brexit acabaria demostrant de manera tan espectacular com dolorosa–; la resistència permanent de Rússia a integrar-se en el projecte europeu; la independència de les nacions ex-iugoslaves i soviètiques; l’emergència dels problemes nacionals a l’Europa occidental –amb Escòcia i Catalunya com a focus principals… Fins i tot fenòmens més tardans o anecdòtics, com ara això que es va acabar anomenant Tabàrnia, hi eren ja apuntats en aquell atles –sense encert necessàriament en........

© VilaWeb