Ali Lmrabet: “Si han estat els serveis secrets, vol dir que ja no queda res”

Impunitat, espies i diners: la trama del Marroc per a corrompre el cor de la Unió Europea

David Olivares: “Va arribar un moment en què ja no em divertia fer de Tomàs Molina”

“És un problema de salut pública”: l’aeroport d’Eivissa aboca aigües fecals al parc natural i multiplica per 17 el límit legal

[VÍDEO] Els banyistes d’una platja d’Eivissa fan fora a xiulets un vaixell que estava ancorat sobre posidònia i es negava a marxar

Xavier Guix: “Molta gent viu amb la sensació que no fer és perdre el temps”

Quan Thrifty t’estafa perquè parles català i, a sobre, t’arruïna el començament de les vacances

La nova generació del Celler de Can Roca: “La gent espera que siguem els nostres pares i oncles, però som nosaltres”

La xafogor dispara la sensació tèrmica fins a 49 graus a Sumacàrcer

“L’enemic arriba amb iot i jet privat”: més d’un centenar de veus contra l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa

El Partit Quebequès no convocarà un referèndum d’independència mentre Trump sigui president

Les traves de RENFE a l’estat francès reorienten l’estratègia de l’operadora cap a Portugal

Meta torna als tribunals acusada d'haver fomentat l’addicció dels menors a Instagram i Facebook

Actualització: 18.08.2026 - 22:47

Tria VilaWeb com la teva font informativa preferida a Google.

En aquest món modern que ens ha tocat viure, la frase que apareix quan entres al WhatsApp d’algú a voltes et diu moltes coses sobre aquella persona. La de l’Ernest Sena –mort ahir a la València que estimava bojament– diu: “Bon dia, bona gent.”

Ernest Sena era així. Un home savi com pocs he conegut, recte i exigent amb la seua faena i la dels altres com pocs he vist, i amable, afable, content i animat com pràcticament ningú. Bon dia, bona gent. Amb una alegria i una fe absoluta en les persones, en el país que hem compartit de Salses a Guardamar i en la societat que li va tocar viure. Que l’ha acompanyat fins al darrer dels dies. En la nostra última conversa em va repetir, amb aquella autoritat que tenia quan parlava seriosament, la confiança que el país sabrà eixir d’aquest pou tan fosc on som ara mateix.

Dic amb l’autoritat que tenia, perquè per mi l’Ernest la tenia tota. Resistent democratacristià contra el franquisme, dirigent de la –per desgràcia– no reeixida Unió Democràtica del País Valencià, l’Ernest mai no va culpar res ni ningú dels projectes que fracassaven, de les coses que no van poder ser, dels somnis que no va poder realitzar. Sempre va treballar sense esperar-ne res a canvi, simplement........

© VilaWeb