Teatre, música, dansa, comerços: consulteu totes les ofertes especials d'aquest mes de maig per als subscriptors de VilaWeb

El bon periodisme té un preu. La desinformació en té un de més alt. Podeu marcar la diferència subscrivint-vos a VilaWeb

Per què és inquietant la recent visita a Espanya del president del TEDH?

Maite Carranza: “Vaig deixar de ser una nena a dinou mesos”

Josep Vila, president de l’Assemblea: “Si no reaccionem, el país se’ns desfà a les mans”

Roger Coma: “Si no mantenim el català, diem a l’altre que no cal que l’aprengui”

Del luxe a les vides invisibilitzades: les restes del somni trencat de la fórmula 1 a València

El consorci d’inversions en infrastructures, lligat de mans per Madrid

Vint mesos de maltractament a tres mossos i un reconeixement pendent

La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

Torna la guerra al golf Pèrsic: l’Iran ataca els Emirats Àrabs

Trump fixa un ultimàtum d’un dia a l’Iran i amenaça “d’esborrar-lo de la faç de la Terra”

Cal un impost que gravi els beneficis excepcionals que obtenen les petrolieres?

"Ha superat les nostres expectatives": les grans petrolieres es fan d’or amb la guerra de l'Iran

[VÍDEO] Crits i tensió en el minut de silenci a Esplugues de Llobregat

Actualització: 04.05.2026 - 21:44

Durant els anys d’hegemonia del zaplanisme al País Valencià, es va fer servir una campanya propagandística que s’articulava al voltant del concepte de poder valencià (expressat sempre en castellà, òbviament). La premsa conservadora –amb Las Provincias al capdavant, que després en passaria factura, empresarial i personal– va posar tota la carn a la graella. L’objectiu, així mateix, implicava guanyar l’hegemonia social a colp de fagocitar la base del regionalisme anticatalanista d’Unió Valenciana, en un context en què, al País Valencià, l’opinió generalitzada era que s’havia quedat al marge dels fastos del 92 (a l’època, es va fer famosa la pintada “Espanya 92 – València 0”). 

El poder valencià havia de posar fi a aquesta postració i reivindicar per a València (res de país, és clar) el lloc que li corresponia. El poder valencià, així mateix, era de carn i ossos i responia al nom d’Eduardo Zaplana........

© VilaWeb