El consorci d’inversions en infrastructures, lligat de mans per Madrid

Els mals auguris de l’acord basc per als aeroports catalans

La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

La pissarreta d’en Partal: La tensió entre Espanya i els Estats Units posa en el focus Ceuta i Melilla

Ariadna Oltra: “Amb TikTok entrava en un estat narcòtic. Vaig descobrir que n’era addicta”

Maria Rovira: “El que em feia més por de la crisi dels trenta era l’autoindulgència, conformar-me”

Junts s’encalla amb el candidat de Barcelona

‘La taca d’oli’: Barcelona i Madrid, un mirall irregular, amb Oriol Nel·lo

La versió final de la família sobre la deixa de l’avi Florenci i les obagues que l’envolten

Oriol Pujol descriu la deixa com un “fons de resistència” i diu que se’n va desentendre

Els docents valencians convoquen una vaga indefinida a partir de l’11 de maig

La Global Sumud Flotilla denuncia que Israel ha interceptat els vaixells del comboi

La memòria històrica és una eina fonamental per a la consolidació d’una democràcia plena i saludable. En el cas de l’estat espanyol, les polítiques públiques de memòria han tingut, històricament, limitacions importants que n’han condicionat l’eficàcia i l’abast. Una de les més significatives és el límit temporal que moltes lleis, tant estatals com catalanes, han establert, situant les primeres eleccions democràtiques del 1977 com a punt final de les actuacions o reconeixements. Aquest límit temporal no es preveu que variï en la llei de memòria democràtica que es debat al Parlament de Catalunya.

Aquesta restricció, lluny de contribuir a la justícia i la reparació, perpetua silencis i margina nombroses víctimes que van patir vulneracions de drets en el període posterior.

Això posa sobre la taula la necessitat d’una llei que transcendeixi aquest límit temporal. La impunitat dels crims comesos........

© VilaWeb