La festa VW30 reivindica el paper dels joves en el futur de VilaWeb i del país

Hi ha una trampa en l’escrit del fiscal del TC: joc brut en l’amnistia de Puigdemont

Operació Rufián: l’ambigüitat calculada d’un moviment personal

Rafa Burgos: “La Caixa ha fet molt de mal”

La sentència els il·lumina: qui surt retratat en el correctiu del TJUE al Parlament Europeu sobre Puigdemont?

Joan E. Garcés: “La guerra d’Ucraïna és una derrota estratègica de tot Europa”

Elisabet Casanovas: “És injust que hàgim de fer de policies de nosaltres mateixos”

Oriol Grau: “Estava cansat de la feina, no podia més. Vaig decidir de tornar a casa i estar tranquil”

Risc extrem pel vent al País Valencià i ràfegues fortes al Pirineu, a l’Empordà i a les Pitiüses

Trajectes marítims anul·lats a les Pitiüses i ajornat un dia el carnaval d’Eivissa

Més de dos-cents tècnics treballen per tornar la llum a 14.000 llars nord-catalanes

Protecció Civil posa en pre-alerta el pla Allaucat per perill fort d’allaus a l’Aran i el nord del Pallars Sobirà

S’ha mort una dona a qui va caure part del sostre al damunt per les ventades

Actualització: 13.02.2026 - 21:44

Aquesta setmana, en una xerrada a l’Ateneu de Madrid, Felipe González va dir: “És un pecat mortal absolutament inassumible pactar amb Vox? Jo no hi pactaria, però a moltíssima més distància hi hauria l’opció que pactés amb Bildu.” És una de les frases més importants que s’han dit aquests darrers anys en la política espanyola. Encara que digui que votarà en blanc perquè ningú no el representa, és un error interpretar la posició de González com la d’un vell incomprès, nostàlgic del poder, que reclama la seva quota de pantalla. González és el portaveu d’un cert esperit de la classe dirigent, un arquitecte de l’interès de l’estat espanyol. No són deliris d’un gerro xinès, sinó un horitzó programàtic que es va definint de mica en mica: la legitimació de Vox, la proscripció pràctica de l’independentisme i la forja d’una reforma territorial regressiva.

González parla per tots els qui veuen Pedro Sánchez com la darrera evolució del mateix monstre que aquests darrers quinze anys ha contestat al règim del 1978.........

© VilaWeb