No es va trobar cap cadàver enmig del carrer, ni al costat d’uns contenidors | Mail obert d'Assumpció Maresma

L’estranya presència de la jutgessa espanyola del TEDH en totes les demandes de la carpeta catalana

Xavier Vendrell: “És inadmissible que les forces independentistes hàgim llançat la tovallola”

En el moment de rebentar-ho tot? | EDITORIAL DE VICENT PARTAL

Pànic al PSOE per la doctrina Aldama: per què l’han premiat si no és un alertador?

Emília Bolinches: “Em creia al peu de la lletra tot allò que deien les monges. Com és que era tan beneita?”

La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?

Josep Maria Jové: “Cremem victòries d’una manera brutal”

Més incendis simultanis: estabilitzats els focs de Sentmenat i del Pla de Manlleu

Arribem al pic de calor amb temperatures que trenquen rècords arreu del país

L’incendi de Trevillac evoluciona favorablement, malgrat la revifada a la zona d’Illa

La Mediterrània registra una temperatura rècord de 26,63 °C a final de juny

Martí Boada: “Hem fet una cosa que és una barbaritat: construir dins els boscos”

Em vaig fotre a plorar. Sense poder-ho evitar i sense voler-ho evitar. Hi ha un tros de conte de la Mercè Rodoreda que ho descriu. És del “Viatge al poble de tota la pena”: “Els queien dels ulls unes llàgrimes allargades que els xopaven la galta i els relliscaven avall del pit. Ploraven, es veu, pels que feien les guerres, pels assassinats, per totes les injustícies, pels desvalguts, pels pares arraconats, per tants i tants ocells caçats amb trampa, per tots els cérvols perseguits, pels rius que sortien de mare, per les terres ermes, per les tempestes que ho arrasaven tot, per les collites trinxades i perquè les muntanyes de pedra que voltaven el poble no els deixaven veure el sol ni en el moment de néixer ni en el moment........

© VilaWeb