Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa

Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa

Junts s’obre en canal a Barcelona amb unes primàries incertes

La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat

EDITORIAL | Gràcies, cantaires: heu fet caure la farsa de la Sagrada Família

El PSC, ERC i els Comuns entomen el possible desgast electoral de la crisi educativa

Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires quan va descobrir estelades entre les partitures

Lluís Puig: “Potser encara veureu algun jutge del Suprem anar-se’n a l’exili”

Dues històries fosques i sorprenents de García-Castellón en el cas Leire i el cas Zapatero

Albert Riba: “Al Vaticà són uns delinqüents”

Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut

L’Iran tanca de nou l’estret d’Ormuz en resposta a l’ofensiva israeliana al Líban

El jutge Juan Carlos Peinado envia a judici Begoña Gómez i li imposa mesures cautelars

Rufián i Oltra omplen el parc de Capçalera i fan una crida a unir les esquerres

Jordi Aragonès i les dificultats d’Aliança Catalana per a trobar candidats

Actualització: 20.06.2026 - 21:44

Els artistes no desapareixen amb la mort, l’obra que han deixat viu en un present etern, més quan ha arribat a ser reconeguda i ha assolit un estil que copses a primera vista. Mort la setmana passada als vuitanta-nou que hauria fet aquest 9 de juliol, David Hockney, fill de la classe mitjana-baixa anglesa, era ell qui decidia a qui volia retratar. En va fer un niu, però no........

© VilaWeb