Els mals auguris de l’acord basc per als aeroports catalans

La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

Els problemes de Marchena amb la temptació d’eternitzar l’amnistia de Puigdemont

Ariadna Oltra: “Amb TikTok entrava en un estat narcòtic. Vaig descobrir que n’era addicta”

Maria Rovira: “El que em feia més por de la crisi dels trenta era l’autoindulgència, conformar-me”

Junts s’encalla amb el candidat de Barcelona

Queixes per l’examen de C2 de català: els aspirants van poder corregir la redacció després de la pausa

La flama del Correllengua Agermanat encén una manifestació multitudinària a València

Els premis Vint-i-Cinc d’Abril, la reivindicació cívica a capgirar el marc espanyolista

Vint-i-cinc d’Abril: la Nova Planta i el ribot que el PP i Vox imposen a les Corts Valencianes

[VÍDEOS] El retorn de la Gossa Sorda als escenaris deu anys després desferma l’emoció del públic

[RECULL FOTOGRÀFIC] Alegria, empenta, passió i orgull: les millors imatges del Correllengua a València

Actualització: 25.04.2026 - 22:54

Una exposició ben feta no es veu cada dia, i la dedicada al cineasta i home de cultura Jean-Luc Godard (1930-2022), a la Virreina, és bona bona. Afirma els principis de l’ofici. No és les obres que ensenya, una exposició, sinó si estan ben triades i sobretot com ho fa, com representa allò que diu que vol dir. El muntatge en suma, i aquesta està molt ben muntada, la que més de les que he vist darrerament. La més difícil de muntar, també, un desafiament. De perspectiva sòlida sobre el tema i la que millor acorda la idea motriu del curador amb els continguts i com són mostrats al visitant. La Virreina no és un espai expositiu còmode, és un vell palau de passadissos i cambres. El muntatge ha sabut imbricar........

© VilaWeb