menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

Ja no som els últims de la fila

18 0
13.05.2026

VilaWeb és el vostre diari de referència? Afegiu-nos com a font preferida a Google

VilaWeb és el vostre diari de referència? Afegiu-nos com a font preferida a Google

Segon aniversari enmig de l’incendi desbocat amb els mestres

Per què la infiltració de la policia en assemblees sindicals és il·legal?

Lidón Gasull: “El focus s’hauria de posar en l’acord d’Educació amb CCOO i UGT, i no pas a qüestionar un dret fonamental dels treballadors”

Esplugues, un llibre de Morin i una tècnica immoral

Quins cotxes elèctrics són les millors opcions aquest 2026?

Acte de desobediència: els alumnes d’un liceu de Baiona s’oposen a la imposició del francès a la selectivitat

Rafa Xambó: “L’assassí de Guillem Agulló va fer menys anys de presó que no els que ja ha fet Pablo Hasel, que no ha matat ningú”

El cost invisible dels retards: l’angoixa de no saber quan arribaràs

Parlon i Trapero, un binomi que es disculpa i esquiva preguntes clau

Els sindicats educatius troben insuficients les explicacions de Parlon i Trapero: “Ens trobarem als tribunals”

Els advocats de la família Pujol clamen contra els “buits insuportables” de l’acusació

El València Basket supera el Panathinaikós i jugarà la final de quatre de l’Eurolliga per primera vegada

Bordeu aixeca parcialment el confinament del creuer afectat per un brot de norovirus

Actualització: 13.05.2026 - 21:43

El primer concert d’El Último de la Fila va ser a Centelles l’11 de maig de 1985. Aquella actuació va marcar el començament oficial de la mítica banda encapçalada per Manolo García i Quimi Portet, que ja havien tocat plegats amb Los Burros. Ara, quaranta-un any després, han omplert dues nits seguides de cançons i dolça nostàlgia l’Estadi Olímpic de Barcelona. Quimi Portet va explicar la nit del segon concert que a Centelles se’ls va acudir d’omplir la sala on actuaven amb plomes d’aviram i que al final van haver de sortir tots a fora perquè s’ofegaven. A mi, aquest punt dadaista del grup, barreja perfecta d’absurditat, caos i provocació, que sospito que ve més del Quimi que no pas del Manolo, confesso que és un dels elements que em van captivar de bon principi.

El començament va ser, efectivament, fa quatre dècades. En el meu cas, a l’institut públic de Sant Cugat del Vallès, abans que es digués Arnau Cadell,........

© VilaWeb