Ja no som els últims de la fila
VilaWeb és el vostre diari de referència? Afegiu-nos com a font preferida a Google
VilaWeb és el vostre diari de referència? Afegiu-nos com a font preferida a Google
Segon aniversari enmig de l’incendi desbocat amb els mestres
Per què la infiltració de la policia en assemblees sindicals és il·legal?
Lidón Gasull: “El focus s’hauria de posar en l’acord d’Educació amb CCOO i UGT, i no pas a qüestionar un dret fonamental dels treballadors”
Esplugues, un llibre de Morin i una tècnica immoral
Quins cotxes elèctrics són les millors opcions aquest 2026?
Acte de desobediència: els alumnes d’un liceu de Baiona s’oposen a la imposició del francès a la selectivitat
Rafa Xambó: “L’assassí de Guillem Agulló va fer menys anys de presó que no els que ja ha fet Pablo Hasel, que no ha matat ningú”
El cost invisible dels retards: l’angoixa de no saber quan arribaràs
Parlon i Trapero, un binomi que es disculpa i esquiva preguntes clau
Els sindicats educatius troben insuficients les explicacions de Parlon i Trapero: “Ens trobarem als tribunals”
Els advocats de la família Pujol clamen contra els “buits insuportables” de l’acusació
El València Basket supera el Panathinaikós i jugarà la final de quatre de l’Eurolliga per primera vegada
Bordeu aixeca parcialment el confinament del creuer afectat per un brot de norovirus
Actualització: 13.05.2026 - 21:43
El primer concert d’El Último de la Fila va ser a Centelles l’11 de maig de 1985. Aquella actuació va marcar el començament oficial de la mítica banda encapçalada per Manolo García i Quimi Portet, que ja havien tocat plegats amb Los Burros. Ara, quaranta-un any després, han omplert dues nits seguides de cançons i dolça nostàlgia l’Estadi Olímpic de Barcelona. Quimi Portet va explicar la nit del segon concert que a Centelles se’ls va acudir d’omplir la sala on actuaven amb plomes d’aviram i que al final van haver de sortir tots a fora perquè s’ofegaven. A mi, aquest punt dadaista del grup, barreja perfecta d’absurditat, caos i provocació, que sospito que ve més del Quimi que no pas del Manolo, confesso que és un dels elements que em van captivar de bon principi.
El començament va ser, efectivament, fa quatre dècades. En el meu cas, a l’institut públic de Sant Cugat del Vallès, abans que es digués Arnau Cadell,........
