Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”

Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa -EDITORIAL PARTAL

Rufián i Oltra omplen el parc de Capçalera i fan una crida a unir les esquerres

La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat

Ousman Umar: “Tinc mil raons per a odiar, però he decidit de transformar-ho tot en llum”

Aina Clotet: “Si fos l’home qui tingués quinze anys més, no existiria ni el tema ni la pregunta”

T’hem trobat, avi Ramon

Albert Riba: “Al Vaticà són uns delinqüents”

Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut

‘La taca d’oli’: temps d’inquietud espiritual, amb Teresa Forcades

L’onada de calor extrema d’Europa marca rècords històrics de temperatura

Junts proposa un govern progressista amb un altre president mentre ERC i Compromís demanen al PSOE per a què vol seguir governant

Begoña Gómez dóna el passaport als jutjats de Madrid per ordre del jutge Peinado

Això diu que era una vegada un nen que vivia a Barcelona en un entorn català, catalanista i catalanoparlant, en la mesura que això és possible a la capital de la colònia. Els seus pares el portaven a veure castells tot sovint, li deien que València i Ciutadella també són casa, no es deixaven perdre cap manifestació de l’ANC i li llegien El zoo d’en Pitus abans d’anar a dormir. La padrina li va regalar una subscripció al Tatano, l’oncle li explicava les grandeses del Barça i els avis li ensenyaven a cantar el “Virolai”. De menut, la seva principal afecció eren els gegants i era capaç de distingir en Mustafà i l’Elisenda, que tenia a la vora de casa, d’en Roc i la Laia, que eren de més enfora. Anar a veure els gegants a la Casa dels Entremesos era una de les activitats preferides i quan va deixar el xumet el va lliurar ben confiat a en Mustafà. En resum, tot semblava ben encaminat.

Però –ai, las– el vailet es va fer gran, com acostuma a passar a........

© VilaWeb