El relleu precipitat de Montero i el futur de la legislatura catalana

Josep Nualart: “El monstre judicial s’ha regirat contra Pedro Sánchez i ara el vol devorar”

Mar Ulldemolins: “La mare sempre em deia que em fes funcionària, però no li va sortir bé”

Albert Velasco: “Amb Sixena ens hem comportat com uns absoluts porucs”

El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses

De dependenta a mestressa, Anna Campos salva la pastisseria més antiga de Barcelona

El president de la DO Cava encobreix Freixenet i parla de la sequera tan sols, per justificar el descens de les vendes

Albert Casals: “Criar en tribu és la millor manera imaginable de fer-ho”

El Paquistan diu que acollirà converses entre els Estats Units i l’Iran aquests dies vinents

Netanyahu anuncia l’ampliació de la zona ocupada per Israel al sud del Líban

El temporal causa estralls i no desapareix: set ferits a Catalunya, caos circulatori a Andorra i Menorca incomunicada per mar

El cap de l’església a Jerusalem lamenta l’incident amb la policia: “No havia passat mai”

Carles Rebassa: “El Pacte Nacional per la Llengua és una pantomima, PP i Vox sí que en tenen un de claríssim contra la llengua”

Actualització: 29.03.2026 - 22:26

Acaba de sortir un llibre, La revolució pendent, de Blanca Serra i Carles Benítez, que, a través de la història –entre el 1974 i el 1980– de la formació política més avançada de l’independentisme d’esquerres, el PSAN-provisional, ens interroga sobre el present i ens estimula a continuar lluitant en l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. (Al costat de la Prosa de combat, de Manuel de Pedrolo, aplegada per Júlia Ojeda, hauria de constituir un nutrient de primer ordre per als joves independentistes.) M’avanço a advertir al benèvol lector i a la lectora comprensiva que el fet que una servidora aparegui de tant en tant en el llibre de Serra i Benítez, en qualitat de vell company de viatge, no justifica de cap manera que en parli aquí, sinó que el motiu, com es veurà seguidament, és que proporciona raons per a analitzar el moviment independentista fins els nostres dies.

La pràctica política del PSAN-provisional (“els provisionals”), els anys que es consolida la submissió de Catalunya (i l’oblit dels Països Catalans) al disseny del transformisme franquista, anomenat “transició”, sota la forma d’una monarquia i un “estat de les autonomies”, revela els límits de la lluita de la independència a través de la subversió en un període d’hegemonia constitucional que arriba fins a la revolta al carrer del juliol del 2010; de passada, aquells límits també revelen la impossibilitat de capgirar l’estat de coses movent-se en l’arena controlada per l’enemic: el fracàs electoral del BEAN i de Nacionalistes d’Esquerra, entre el 1980 i el 1984, serien l’expressió més concloent de la línia........

© VilaWeb