La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

Els problemes de Marchena amb la temptació d’eternitzar l’amnistia de Puigdemont

Ariadna Oltra: “Amb TikTok entrava en un estat narcòtic. Vaig descobrir que n’era addicta”

Maria Rovira: “El que em feia més por de la crisi dels trenta era l’autoindulgència, conformar-me”

Junts s’encalla amb el candidat de Barcelona

Queixes per l’examen de C2 de català: els aspirants van poder corregir la redacció després de la pausa

Vall Clara: “Joan Manuel Serrat va ser dels que va posar més diners per a l’Avui”

Els Estats Units envien representants al Paquistan per reprendre les negociacions amb l’Iran

Una fuita de metanol a Montmeló obliga a confinar un radi de 200 metres

El jutge justifica amb cinisme la citació de Jordi Pujol a Madrid: “No vull caure en l’edatisme”

Espot acusa Concòrdia i PS de poder “tocar de mort” el coprincipat amb l’avortament

Competència amplia la causa de la gran apagada i afegeix una infracció “molt greu” contra Red Eléctrica

Actualització: 24.04.2026 - 21:43

Dimarts vam saber que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) havia dit que no a una llei hongaresa (promoguda per l’acabat de destronar Orbán) que, amb la suposada intenció de protegir els menors, prohibia o restringia l’accés a aquells continguts que, simplement, fessin referència a la identitat sexual, al canvi de sexe o a l’homosexualitat. Això vulnera, segons el TJUE, el “pluralisme” en què es basen les nostres societats i implica una “discriminació” inacceptable de determinades orientacions sexuals. Fins i tot atempta contra la “dignitat humana” dels membres pertanyents a un grup o col·lectiu com l’LGBTI .

Proposo tot seguit, sense moure’ns de les discriminacions i els grups, de confrontar, a títol d’assaig, el cas hongarès i el que va abordar el 2023 el mateix TJUE sobre els exiliats catalans del procés. Havia de delimitar els motius pels quals una euroordre de detenció cursada per un tribunal espanyol podia ser denegada pel tribunal d’un altre país de la UE. I, fent-ho, va acabar introduint un nou (i crucial) motiu de denegació: el fet de pertànyer l’exiliat a un grup que sofreix, a l’estat que el reclama (en aquell cas, Espanya), un tracte institucional (per exemple, judicial) sistemàticament “deficient” o “discriminatori”.........

© VilaWeb