La doble minorització de les llengües que no fan servir l’alfabet llatí
"Junqueras, per un plat de llentilles"
"Junqueras, per un plat de llentilles"
Carmen Ortí, una consellera en el laberint
Jordi Coll: “Em vaig fer addicte a escriure”
Roger Bartra: “El règim polític mexicà està erosionant la democràcia”
Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic
Per què la infiltració de la policia en assemblees sindicals és il·legal?
L’ambició esborrada del govern, el gran problema del Pacte per la Llengua
Esplugues, un llibre de Morin i una tècnica immoral
Quins cotxes elèctrics són les millors opcions aquest 2026?
Les converses que acorralen Zapatero pel cas Plus Ultra: “D’aquí vindrà la picossada”
Catalunya: diagnosi alarmant d’una economia malalta
El sindicat Professors de Secundària planta la consellera Niubó i no assistirà a la mesa de negociació
“Aquest Consell ha complit”: la Conselleria d’Educació tanca la negociació i exigeix una resposta dels sindicats demà de vesprada
Els sindicats d’Educació del País Valencià convoquen una concentració demà davant la Conselleria
Segurament una de les arbitrarietats més grans que trobem en les llengües són els sistemes d’escriptura. La llengua escrita no deixa de ser un intent més o menys exitós de representar la llengua oral perquè perduri en el temps, amb una forta càrrega simbòlica i cultural, això sí. Penseu, si no, en les protestes que va originar l’eliminació de la majoria d’accents diacrítics del català ara fa una dècada. Aquest intent de captar l’oralitat es pot fer de moltes maneres, ja que la llengua en si mateixa és independent de com la vulguem representar per escrit. I de sistemes d’escriptura n’hi ha per triar i remenar. De fet, hi ha un grapat de llengües que n’han fet servir més d’un al llarg de la història. I no cal que anem gaire lluny en el........
