menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

Governar contra la cultura pròpia

14 0
21.10.2026

Lluís Puig tornarà demà de l’exili i assistirà als Cants de Llibertat a Terrassa

Lluís Puig tornarà demà de l’exili i assistirà als Cants de Llibertat a Terrassa

Carta a Gabriel Rufián

Carme Trilla: “No voler pactar amb els propietaris dels pisos és un error”

Vot per correu i llei de néts, les armes de l’extrema dreta per a torpedinar les eleccions espanyoles

Els nous votants no independentistes d’ERC

Adeu i moltes gràcies, d’Altsasu estant

L’etern narcisisme de les esquerres

Jordi Graupera: “Nosaltres no hem de servir per a salvar Espanya de Vox”

David Caldeira (Poble Lliure): “La decisió de la CUP de no presentar-se a les eleccions deixa orfe tot un espai”

Lluís Puig tornarà demà de l’exili i assistirà als Cants de Llibertat a Terrassa

Junqueras tancarà la llista d’ERC al congrés espanyol i Romeva en serà el primer suplent

Turull preveu que l’independentisme enceta l’etapa d’articular forces després de l’aplicació de l’amnistia

Comín diu que va a Madrid perquè és “urgent” representar Junts al Parlament Europeu

Llarena, dolgut i enrabiat, fa els deures

Tria VilaWeb com la teva font informativa preferida a Google.

L’èxit d’un creador constitueix un actiu per al país que l’ha fet possible. Genera prestigi, projecta una llengua, consolida un sector professional i incorpora noves mirades al patrimoni col·lectiu. Que les institucions desaprofiten aquest capital revela una manca d’ambició política. Que ho facen en un context d’hostilitat envers la llengua pròpia obliga a parlar, també, de subordinació nacional.

La trajectòria de La invasió dels bàrbars, del borrianenc Vicent Monsonís, hauria de suscitar una resposta institucional inequívoca. El llargmetratge va inaugurar el FIC-CAT del 2025 i hi va obtindre el premi del públic presencial. La distribució en versió original en català acredita, a més, la capacitat del cinema valencià de contribuir amb veu pròpia a una cinematografia compartida.

La projecció internacional d’una obra d’aquestes característiques té un valor que depassa el reconeixement individual. Cada nou públic amplia la presència exterior de la nostra cultura. Cada projecció demostra que una història arrelada al País Valencià pot interessar més enllà del seu entorn immediat. Les institucions haurien d’entendre aquesta circulació com una oportunitat estratègica: el cinema crea ocupació, articula una indústria i proporciona una representació del país que difícilment pot substituir........

© VilaWeb