Temps de crònica negra: per què?
Joaquín Urías: “Sense el Primer d’Octubre no hi ha cas Begoña Gómez”
Les amenaces al periodisme i la comunitat dels lectors com a defensa -EDITORIAL PARTAL
Rufián i Oltra omplen el parc de Capçalera i fan una crida a unir les esquerres
La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat
Ousman Umar: “Tinc mil raons per a odiar, però he decidit de transformar-ho tot en llum”
Aina Clotet: “Si fos l’home qui tingués quinze anys més, no existiria ni el tema ni la pregunta”
T’hem trobat, avi Ramon
Albert Riba: “Al Vaticà són uns delinqüents”
Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut
Les temperatures s’enfilen per damunt dels 42 graus a l’interior en plena onada de calor
Quan s’acabarà l’onada de calor?
Quines causes resten obertes de la trama d’Ábalos, Koldo i Aldama després de la sentència?
Ábalos encapçala el rànquing de les condemnes a ex-ministres espanyols
Actualització: 22.06.2026 - 21:42
El director de cinema austríac Michael Haneke a The white ribbon (“La cinta blanca”), del 2009, parla de l’estat mental previ a l’auge de l’extrema dreta durant els anys trenta a Alemanya. Ambientada en un poblet alemany el 1913, just abans de la Primera Guerra Mundial, la història mostra l’origen psicològic del nazisme, gairebé vint anys abans de l’eclosió. La cinta blanca és l’element que utilitza el pastor protestant per a castigar infants, fer-los sentir la repressió, la culpa i l’autoritarisme, que són els valors amb què eduquen els infants del poble. El director, hàbil a narrar com les violències petites desemboquen en unes de més grans, fa la feina tan delicada de fixar-se en la manera com els detalls aparentment anecdòtics van preparant el terreny. Tot allò una........
