Ara fa cinquanta anys, Sud-Amèrica era l'escenari d'un dels episodis més funestos de la seva història recent. L'anomenada Operació Còndor, una iniciativa coordinada entre les dictadures de la regió, que va consistir bàsicament en la persecució, la tortura i l'eliminació de milers d'opositors als governs colpistes que s'hi havien imposat.

Les juntes militars de Xile, l'Argentina, l'Uruguai, el Paraguai i Bolívia van arrencar una primera tanda de repressió i les del Brasil, el Perú i l'Equador s'hi van afegir després.

Totes van assolir un alt nivell d'especialització en les tècniques de coerció i opressió apreses uns anys abans a l'anomenada Escola de les Amèriques, una acadèmia d'instrucció militar de les forces armades dels Estats Units i referent de diverses promocions d'uniformats llatinoamericans.

La sincronia entre uns fets i altres van convertir els anys setanta en un escenari del terror sense pal·liatius, que va noquejar els moviments d'esquerres del con sud i va estendre la llegenda negra dels desapareguts arreu de l'hemisferi sud del continent americà.

Tot en nom d'una suposada croada contra els enemics de la pàtria i el fantasma del comunisme que amenaçava l'hegemonia de l'oligarquia criolla i els interessos econòmics (en primer terme, sempre) i polítics de Washington.

Un dels impulsors d'aquest pervers circuit continental va ser Henry Kissinger, antic cap de la diplomàcia i del consell de seguretat nacional i, per sobre de tot, cervell de la geoestratègia........

© TV3 i Catalunya Ràdio