Quasi una de cada tres dones de la Unió Europea ha patit violència física, amenaces o violència sexual des dels 15 anys. Això equival aproximadament a 50 milions de dones. Aquesta és la conclusió de l'última enquesta de la UE sobre violència de gènere, basada en entrevistes a més de 114 000 dones.

El que fa alarmant aquesta xifra no és només la seua magnitud, sinó també la seua persistència. Deu anys abans, la primera enquesta a escala de la UE ja havia detectat el mateix patró. Tal com ha afirmat el director de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea: “Una dècada després, continuem presenciant els mateixos nivells alarmants de violència”.

En un article recent publicat en Nature Communications, vaig analitzar si l'objectiu 5.2 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, que pretén eliminar totes les formes de violència contra les dones i les xiquetes abans de 2030, és realista.

La resposta, per incòmoda que siga, és que no: ni abans de 2030 ni al ritme actual.

Un problema que s'agreuja

Les estadístiques de la UE coincideixen plenament amb el que s’observa a escala mundial. L'Organització Mundial de la Salut descriu la violència contra les dones com un problema de salut pública de “proporcions pandèmiques”. Les seues estimacions més recents, publicades el 2025, indiquen que el 30,4 % de les dones de tot el món (aproximadament 840 milions) han patit violència física o sexual al llarg de la seua vida.

Aquestes xifres s'han mantingut pràcticament inalterades durant més de dues dècades. L'OMS considera que les reduccions recents han sigut mínimes, massa lentes i clarament insuficients. És possible que fins i tot aquestes dades infravaloren la dimensió real del problema, ja que moltes dones no denuncien la violència patida en les enquestes i algunes formes de maltractament (com la violència psicològica, el control coercitiu, el maltractament econòmic o l'assetjament en........

© The Conversation