Hi ha professions en què un error costa diners. N’hi ha altres en què un error costa una vida. Els bombers formen part d’aquest segon grup. Cada vegada que entren en un incendi, en un accident de trànsit, en una inundació o en qualsevol altra emergència, assumeixen un risc que la immensa majoria de la societat mai haurà d’afrontar. Entren on tots els altres ixen. Ho fan sense preguntar a qui han de salvar ni quin serà el perill que trobaran. El mínim que una administració pública hauria de garantir és que aquests professionals disposen dels millors recursos possibles. No és un privilegi laboral. És una obligació moral, política i institucional.

Han passat molts mesos des de la DANA. És cert que s’ha reforçat parcialment la plantilla, però la realitat continua mostrant unes mancances estructurals difícils d’entendre. Els vehicles continuen envellint, el material operatiu no s’ha renovat al ritme que exigeixen les emergències actuals i molts equips continuen treballant amb uns mitjans que no estan a l’altura d’un servei essencial.

El parc de Torrent representa millor que cap altre aquesta realitat. No és un parc secundari. És un dels principals del Consorci Provincial de Bombers de València i, juntament amb els parcs auxiliars de Catarroja i Silla, dona cobertura a prop de 225.000 habitants dels municipis de Torrent, Aldaia, Alaquàs, Picanya, Paiporta, Xirivella, Picassent, Alcàsser, Silla, Albal, Beniparrell, Catarroja, Massanassa, Alfafar, Sedaví i Benetússer. Es tracta d’una de les zones més poblades, industrials i estratègiques de........

© Tercera Información