Quan el carrer era casa nostra
Creat: 09.07.2026 | 05:36
Actualitzat: 09.07.2026 | 05:36
Fa uns dies, remenant fotografies antigues, en vaig trobar una que em va fer somriure. Hi sortim les tres cosines jugant al carrer de la torre amb uns pals a les mans. No recordo quin joc ens havíem inventat aquell dia. Però sí que recordo perfectament aquells estius.
Recordo aquells anys sense gaire vacances. Amb les meves cosines al bancal embalàvem caixes de fruita que apilàvem com si construíssim un castell. Collíem mançanes cardinal i aprofitàvem les estones per plegar caragolines. Després venia la pera llimonera i a l’agost la blanquilla. Més endavant, quan érem més grans, ens tocava fer el dinar. Potser per això m’agrada tant cuinar. I a l’hora de la migdiada, a fer conserva de tomata.
Quan acabàvem, qualsevol excusa era bona per jugar. Amb les meves cosines construíem cases imaginàries amb les caixes de fruita, ens refrescàvem amb l’aigua de la mànega i ens passàvem hores pel carrer. No teníem grans joguines.........
