Creat: 24.03.2026 | 05:38

Actualitzat: 24.03.2026 | 05:38

Elles només volen el teu temps. Molt poquet, però si no els el dones es moren. I adeu-siau! I tu els hi dones, els hi dones pel plaer d’observar-les allí immòbils i plenes de vida. Els dones un temps que no dedicaràs a l’enèsima formació per treure’t un altre títol, ni a fer exercicis de força, ni a cuinar per la carmanyola de demà, ni tampoc a llegir un conte al teu plançó. Un temps en què, maleït siga!, no produiràs res. Serà un temps compartit entre tu i elles en un acte d’amor senzill per un altre ésser viu tan llunyà que no és ni del nostre regne. De fet, potser el que volen és només que pensem en elles, que ens observen en silenci mentre veuen passar la nostra vida. Volen que recordem de regar-les just quan toca, sempre que ho necessitin, i només en la mesura adequada. A canvi, no ens poden oferir companyia exactament, però sí una presència bella i salvatge, una reminiscència dels nostres ancestres que vivien a la selva.

A mi una companya de feina me’n dona esqueixos i a ma mare, una veïna. Perquè sí, com la cuina de xup-xup, ha estat sobretot cosa de dones i, per això, menyspreada. La jardineria, ai las!, ja és diferent. És un altre tema que casualment sol ser d’homes, i més concretament, d’homes rics. Les plantes són baula. Són baula perquè casa de la padrina estava plena de testos de cintes i una planta que s’enfilava per la paret del menjador on ens trobàvem per menjar, perquè ma mare es lamenta dels geranis que li ha matat l’hivern, tal com ho feia la seva.

A casa nostra les orquídies han florit. Floreixen a final d’hivern, però no cada any, quan volen. Ni els pots donar pressa, ni serviria de res. Elles fan al seu ritme. I enguany ha tocat. I hem fet festa des que descobrírem el nou brot pels capolls fins que han esclatat les flors d’un violeta intens per portar-nos a casa la promesa de la primavera. Reivindiquem cultivar plantes al menjador i al balcó. Reivindiquem-ho com una afició que eleva l’ànima, una rebel·lió de les coses petites, d’estima per nosaltres mateixos, pels que viuen amb nosaltres i pels veïns. Jo hi ha dies que només voldria fer la fotosíntesi i alimentar-me dels rajos del sol i, en canvi, amb prou feines veig la llum del sol quan vaig cap a la feina. La rebel·lió de les plantes és una revolta senzilla i de profunda bellesa.

© Segre