Creat: 05.11.2026 | 05:21

Actualitzat: 05.11.2026 | 05:21

Vaig llegir El gen egoista amb dinou anys i em va passar una d’aquelles coses que només fan alguns llibres: em va canviar la mirada sobre el món. Dawkins em va obligar a mirar la vida des d’un lloc que no havia imaginat: no des de l’individu ni des de l’espècie, sinó des del gen. Nosaltres, en aquesta perspectiva, som “màquines de supervivència”, vehicles efímers d’uns replicadors molt més antics que nosaltres. Una científica cura d’humilitat. El títol li ha donat mig segle de fama i de malentesos. Dawkins no diu que hàgim de ser egoistes. Els gens no tenen moral. I una de les paradoxes més boniques del llibre és que, partint de l’egoisme del gen, acaba........

© Segre