Creat: 18.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 18.04.2026 | 05:37

He sentit dir d’algun professor: “Es nota que en sap molt però no sap explicar o fer interessants els continguts...” No negaré pas que el comentari pot ser cert en determinats casos. És veritat que a la competència professional més important d’un professor, que és conèixer bé la matèria que ha de transmetre als seus alumnes, resulta molt convenient que s’hi afegeixi la capacitat d’explicar-la amb claredat, sistemàticament, presentar-la de forma atractiva i, fins allà on sigui possible, fer-la entretinguda i agradable. És allò de l’antic ideal educatiu: “prodesse et delectare” (literalment, “ser útil i delectar” o “ensenyar i entretenir”), que és una adaptació a l’ensenyament del tòpic literari clàssic del poeta Horaci. El problema és que la saviesa del tòpic s’ha anat malmetent al llarg dels darrers anys. Tot plegat va començar bé, quan es va insistir en la importància de fer interessants les classes, fer-les més participatives i potser menys magistrals; i també quan es va parlar d’estratègies motivacionals, etc.

El problema més greu ve del fet que s’ha produït un trànsit, al principi imperceptible, entre el “prodesse” i el “delectare”, en detriment greu del primer, vull dir amb això que cada cop se li dona menys importància a la competència professional i al saber específic de l’ensenyant. Fa molt de temps que, quan falten professors de determinades matèries, s’obliga als de les àrees properes a impartir assignatures per a les quals no estan prou preparats. Exigències del sistema, se’m dirà, o limitacions de pressupost. Però ara, i ja des de l’administració, la devaluació del saber o el seu menysteniment ha arribat a l’extrem: tothom que ha fet alguna carrera “de lletres” és autoritzat a impartir llengua catalana o castellana, qualsevol amb una de “ciències” acaba impartint des de les matemàtiques fins a la biologia. Sembla que ningú no és conscient que, a banda del missatge inequívoc que es dona (és igual bou que bèstia grossa), aquest fet implica una desprofessionalització del sistema educatiu que inevitablement el fa degenerar en qualitat. Això no importa gens, és clar, si del que es tracta és d’entretenir i no pas d’ensenyar, si els professors han de ser “coach” motivacionals més que no pas docents.

© Segre