Creat: 11.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 11.04.2026 | 05:37

Una societat s’avalua pels models humans que proposa o pels que eleva voluntàriament als altars mediàtics, polítics, científics, artístics o literaris (pensin ara en quin tipus de societat hi ha als Estats Units o a Israel, posem per cas). Nosaltres, quan ho volem fer bé, fem tard, com quan vam concedir a Pere Lluís Font el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ara fa un any, quan l’homenatjat ja en tenia noranta-un. I avui té lloc al Tanatori de Sabadell la cerimònia amb què l’acomiadem. Els qui hem tingut el goig de tenir-lo de mestre, els que l’hem estimat i els que ens enorgullim de la Cultura Catalana estem de dol.

Pere Lluís, al seu text Confessió, lliçó de comiat a la UAB, després de quaranta-un anys de docència universitària, va escriure que s’havia preguntat pels requisits que cal suposar en un filòsof i, especialment, en el filòsof professor. I respongué que són fonamentalment dos: la qualitat personal i la competència professional. Cada filòsof fa una filosofia corresponent al tipus de persona que és: les peculiaritats personals expliquen les del pensament. Pel que fa a la competència professional, encara que d’alguna manera es pugui dir que tothom que pensa o potser millor: reflexiona o medita, ja filosofa, la filosofia pressuposa un cert ofici, si hom es vol estalviar de dir bajanades o ingenuïtats.

Pere Lluís ha estat un filòsof i un estudiós. I justament per això darrer ha estat un bon professor, aquell que domina la matèria que li abelleix ensenyar i en la qual excel·leix tan justament perquè mai no pensa saber-ne prou. Res a veure amb la imatge del professor actual promoguda per l’administració educativa, apte per a fer classe de tot –les demencials habilitacions autoritzades em fan de testimoni–, sense necessitat de saber gaire de res, un paral·lel perfecte del que es pretén amb els estudiants. Però sobre l’ensenyament rebaixat a entreteniment ja m’estendré un altre dia. Pere Lluís ha estat, doncs, un professor que ha sumat el plaer d’entendre al plaer de fer entendre als altres, una feina feta sense excipients (substàncies afegides als medicaments per endolcir-los) perquè sempre ha entès, i així ho hem entès els que amb ell apreníem, que l’exigència i el rigor a classe són cortesia i respecte.

© Segre