Creat: 02.08.2026 | 05:36

Actualitzat: 02.08.2026 | 05:36

De petits, la migdiada ens semblava una injustícia. El món era a fora, encès de llum i de soroll, i els grans ens condemnaven a una habitació en penombra, amb les persianes abaixades i aquell silenci espès de després de dinar. No enteníem que dormir pogués ser un privilegi. La migdiada era una derrota imposada just quan el dia semblava més viu.

Amb els anys, però, canviem de bàndol. Comencem a entendre que hi ha hores que no serveixen per conquerir res. A l’estiu, sobretot, la migdiada no és........

© Segre