Creat: 13.04.2026 | 05:35

Actualitzat: 13.04.2026 | 05:35

La dinastia dels Tudor en l’Anglaterra dels segles XV i XVI institucionalitzaren l’ofici conegut com a Groom of the Stool, que tenia com a funció principal l’honor de netejar-li el cul al rei. Una alta responsabilitat institucional que actualment ens pot semblar humiliant però que, en aquella època, era molt cobejada per la noblesa. Els netejadors de culs gaudien de prebendes, d’honors i privilegis, entraven i sortien de les cambres reials i, amb una mica de sort, anaven pujant de categoria fins a convertir-se, alguns d’ells, en la mà dreta del monarca. Tot i que aquest “honor” de netejar culs es va extingir l’any 1901, en el moment que Eduard VII fou coronat, l’ofici ha continuat tenint mot de predicament, amb un esperit vocacional indiscutible i amb una fidelitat monàrquica envejable fins al punt que, amb el temps, l’ofici es va anar perfeccionant suprimint les tovalloletes de cotó que fregaven esfínters reials, per l’òrgan musculós dels vertebrats situat a la cavitat bucal i que es coneix com a llengua.

El transcurs de la història va convertir els “netejaculs” en llepaculs, un títol que no té fronteres, que viatja de nord a sud, d’est a oest, de dreta a esquerra i que, quan es tracta de netejar intestins, les persones llepaculs es converteixen en els instruments més eficients, imprescindibles, per amagar el que calgui sota la catifa. Sempre presents al servei de les canongies reials, no tenen manies a doblegar l’esquena fins a tocar el terra per a poder besar la mà d’aquells que han ofès, maltractat, vexat i intentat aniquilar Catalunya. Convidar a qui forma part de la família del Decret de Nova Planta obrint les portes de bat a bat de la nostra catedral que fou convertida en caserna militar per ordre del Borbó, Felip V, destruint, mutilant, emparedant, profanant i cremant el nostre patrimoni artístic, és una befa, un insult als lleidatans i a tot Catalunya. Tenia raó el periodista Manuel Ibáñez Escofet quan va escriure que “la memòria és un gran cementiri”, la pedra a la sabata de la nostra desgràcia col·lectiva que, portades de diari incloses, encara afegeixen més despropòsits quan troben lloable, ves per on, que la borbona “s’atreveixi” a parlar en català. I tothom vinga a fer baves a veure si sortim a la foto ben mudats i amb cara de vassalls babaus.

© Segre