Creat: 26.03.2026 | 05:37

Actualitzat: 26.03.2026 | 05:37

L’any 1976 per algunes pot ser un any sense gaire importància ni records. Pot ser. Però si ens endinsem en la història podrem descobrir que aquest moment va ser una fita important pel que fa al desplegament del moviment feminista al nostre país.I doncs? No venim del no-res. Venim d’anys enrere en què el moviment de les dones, en molts llocs del planeta, s’havia anat expandint i creant la necessitat de buscar un lloc i unes dates per posar fil a l’agulla per fer la crida i posar-nos com a protagonistes d’un temps en què les dones no érem visibilitzades. Amb l’objectiu de poder materialitzar les reivindicacions, poder conformar lleis i/o normatives i exigir als estats el reconeixement de les dones com a ciutadanes arreu del món.Parlem de la Conferència de l’Any Internacional de la Dona, una resolució de les NU que va tenir lloc a Mèxic l’any 1975. Fou una gran trobada de dones amb ganes de participar en la millora de les nostres societats i governs. Només uns mesos abans la Federació Democràtica Internacional de Dones ja havia celebrat el Congrés Mundial de Dones a Berlín Est.També el Tribunal Internacional sobre els Crims contra les Dones es va planejar com a acte de l’Any Internacional de les Dones, que va tenir lloc el març del 1976 a Brussel·les (Bèlgica). I el 1975 a Madrid es van celebrar les Jornades sobre la Dona.A Espanya el moviment incipient de dones va aprofitar la convocatòria de les Nacions Unides per posar de manifest l’endarreriment i les discriminacions que patien les dones a la societat espanyola. Fou després de la celebració del Congrés Internacional de la Dona organitzat per la Secció Femenina a Madrid el 1970 i que el règim volia aprofitar per visualitzar la seva “política” sobre la igualtat de sexes. És a partir de la mort física del dictador que el Moviment Feminista sortirà al carrer amb actuacions continuades.I les Primeres Jornades Catalanes de la Dona del maig del 1976 serien el punt d’inflexió de tot plegat.Enguany recordarem el que representà per a les dones de casa nostra tres dies d’intens treball: 4.000 dones reunides en el Paranimf de la Universitat de Barcelona els dies del 27 al 30 de maig del 1976. Cinquanta anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, les quals “…seran un primer intent unitari d’organització col·lectiva, després de quaranta anys de silenci forçat gràcies a la sensibilització i mobilització d’importants grups de dones de diverses ideologies, oficis, extracció social i concepció feminista”, tal com recull la introducció de la publicació de les jornades.Lleida hi participa amb una representació de dones integrants de l’Asociación Provincial de Mujeres de Lleida, entitat promoguda per militants de partits d’esquerres que van aprofitar els estatuts franquistes de las “Amas de Casa” per endegar un projecte a nivell de barriades de la ciutat, a partir del qual el moviment organitzat de les dones avançaria progressivament cap al feminisme militant, igual que a altres indrets de Catalunya i d’arreu. Lleida contribuí a les jornades amb dues comunicacions referents a l’estat de les infraestructures a les barriades (manca de zones verdes, casals, llars d’infants, escoles públiques, ambulatoris, enllumenat públic, etc.) i reivindicacions referents a la vida quotidiana, a les dificultats econòmiques de les famílies treballadores (control del preu dels productes de primera necessitat…) al mateix temps que reivindicaven el dret a un lloc de treball remunerat.Els debats que van tenir lloc al Paranimf de la UB van suposar un abans i un després pel que fa a les organitzacions de dones: “a partir de les eleccions del 1977 les coses van anar canviant (…) deixaran el treball reivindicatiu del barri per passar a militar a les files del feminisme, que tot just començava a despuntar.”

© Segre