Creat: 11.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 11.04.2026 | 05:37

Ens ha deixat el mestre Pere Lluís Font. Ha tingut una vida plena i ens ha emplenat a la resta de vida i de saviesa. Pere Lluís Font va néixer fa 91 anys a Pujalt, al Pallars Sobirà. Allí va viure la infantesa. Part de la seva joventut la va passar a la Seu d’Urgell i d’allí va fer cap a Tolosa de Llenguadoc, on es va llicenciar en dos carreres: la de Filosofia i la de Teologia. Com deia ell mateix, va ser el primer teòleg laic. Professionalment va exercir com a professor d’Història de la Filosofia a la UB, però, principalment, a la UAB. Com a professor de la UAB va impartir docència a Magisteri de Lleida, quan els estudis per a ser mestre a Lleida depenien de la UAB, és a dir, abans de la UdL. D’aquesta universitat, la nostra UdL, n’és doctor honoris causa. Per les seves classes hi han passat centenars, milers d’alumnes que hem pogut gaudir del seu saber i coneixement en assignatures com Història de la Filosofia Moderna, Kant o tantes altres. Alguns dels qui hem estat alumnes seus de les nostres terres som Marta Trepat, Josep Maria Porta, Ramon Camats, Aleix Castellnou, Jordi Coral, Anna Punsoda i molts més. Tothom destaca la petjada del professor que va ser-ne més essent mestre. O sigui, a més d’ensenyar contingut ens ha ensenyat model de vida: honestedat intel·lectual, rigor, compromís, bondat. D’altra banda, les nostres terres gaudim l’honor de tenir el llegat de la seva biblioteca personal que es troba físicament a l’IREL i que està en procés de formar part del catàleg de la UdL per l’acord que tenen ambdues institucions. Tot saber conté la doble dimensió del què i del com. Ara el què del coneixement està devaluat en favor del com, quan són dues cares de la mateixa moneda i, per tant, indissociables. Un dels sabers on aquesta unió del què i del com es fa més evident és, potser, la filosofia. Unió que en bona part passa per la persona concreta del professor. En la persona hi ha el coneixement i l’estil que uneixen el que s’ensenya amb el que és nuclear en filosofia: com viure. La filosofia són dades i dates, també, que cal no confondre, però sobretot són conceptes dels quals cal afinar i precisar el seu ús terminològic. Els interrogants que ens genera l’existència humana perduraran, kantianament, en el temps. Les respostes a les grans preguntes filosòfiques, que són les preguntes que ens defineixen com a humans i que en bona part giren al voltant del sentit, no acabaran de trobar una formulació del tot satisfactòria. No obstant, perquè es puguin convertir en una opció vertadera a la qual apostar-hi requereixen que la pregunta que ens duu a la resposta estigui ben feta. Per això el rigor i la precisió conceptual. A més, com que pensar només ho podem fer a través de paraules i de llenguatge, la feina del rigor en el pensament passa pel rigor en l’ús de la llengua. Una de les dèries del mestre Pere Lluís era que el professor de filosofia, i de qualsevol altra matèria, també havia de ser professor de llengua. Un mestre és més que un professor. És algú que t’ensenya coses, continguts, diferents quès, però també t’ensenya com, maneres, estil. En el cas de la filosofia, especialment, aquest com, aquestes maneres, aquest estil ha de ser el de la saviesa, i per tant, hauria de ser el de l’ètica. Es tracta d’un estil que no necessàriament ens fa més feliços, ja que la felicitat no és patrimoni de cap saber, però sí que ens ha de permetre poder acostar-nos-hi i poder-nos acomiadar com ho va fer el mestre Kant, un dels referents de Pere Lluís, juntament amb Pascal, dient “ha valgut la pena”. Ha valgut la pena haver-te gaudit, mestre Pere Lluís Font, el teu mestratge ha estat, és i serà llum en un món molt necessitat d’aquesta referència. Gràcies pel teu mestratge, gràcies ser-hi, Pere Lluís!

© Segre