Creat: 09.11.2026 | 05:22

Actualitzat: 09.11.2026 | 05:22

El temps té bellesa. La bellesa d’estar aquí i ara. Avui és sempre encara. La lluna plena, com la vida, és plena de llum aliena. Si descomptem tot el que hem rebut dels altres ens quedem sense res nostre. Sempre hi ha un moment que ens il·lumina la metàfora, que és el fulgor que es produeix quan el cervell i el cor es troben. A vegades em desperta a la nit el pare i em pregunta si ha de venir per a ell la primavera. Li recordo que no és en aquest món i em respon: per què em parles, si no hi soc? A qui dels dos........

© Segre