Creat: 10.07.2026 | 05:37

Actualitzat: 10.07.2026 | 05:37

Dimecres, cinc de la tarda, en un poble del Pla d’Urgell, la plaça sembla una fotografia a la qual li falten persones. Les persianes han caigut, l’aire condicionat fa de campanar domèstic i només algun cotxe travessa la solana. A dins, termòstat; a fora, forn. Ens hi hem acostumat com passa amb els canvis lents: primer els toleres, després t’hi acostumes i, quan te n’adones, ja et governen. És cert: la calor no es va inventar abans-d’ahir. Esteve Mestre obre el seu treball Plana d’Urgell. Grans desastres metereològics amb una frase que ens evita fer trampes: “La Plana d’Urgell s’ha caracteritzat per les grans sequeres i poca pluja, molta calor a l’estiu i molt fred a l’hivern.” Però una cosa és conviure amb estius durs i sequeres cícliques; una altra, que la calor reorganitzi de manera estable la feina, el descans, la criança i la vida al carrer. A........

© Segre