Creat: 16.09.2026 | 05:35

Actualitzat: 16.09.2026 | 05:35

Quan penso en Leandre Cristòfol he de rebobinar més de cinquanta anys enrere quan me’l creuava per l’Instituto Nacional de Enseñanza Media de Lérida, ara Màrius Torres, on donava classes o quan el veia caminar a pas lleuger per l’Avinguda de Madrid anant cap a la seva casa-taller a l’Avinguda de Catalunya. Era un home enamorat de l’art, treballador, que escampava empatia i que era molt valorat pels seus alumnes.

No vaig tenir la sort de tenir-lo de professor, i el fet curiós és que ambdós vàrem marxar de l’Institut el mateix any. Ell perquè es va jubilar i jo perquè vaig anar a cursar estudis universitaris a Barcelona.

No hi vaig tenir mai cap conversa, però els textos dels amics Daniel Giralt-Miracle, Josep Miquel García, Pilar Parcerisas, Jesús Navarro i Guillem Viladot me l’han atansat de manera precisa i alhora admirativa.

Nascut a Os de Balaguer el 1908 fou un escultor autodidacta d’obres no figuratives, retrats i obres de temàtica religiosa, que fou capaç de bastir un univers poètic amb esperit experimental, convertint-se en un dels pioners de l’escultura surrealista a Catalunya, i tot des de Lleida estant, ciutat a la qual va venir a viure als catorze anys.

La primera exposició col·lectiva en què va participar fou........

© Segre