Creat: 10.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 10.04.2026 | 05:37

En aquesta vida és molt difícil viure d’una forma plenament exemplar. Sempre, tots, ningú se n’escapa, tenim un raconet fosc que ens fa ser impurs i susceptibles de no esdevenir modèlics. Si et dediques a la política no hi ajuda que tinguis una família que es guanya la vida amb allò que el teu partit abomina, però la nissaga no s’escull, et toca.

Una de les crítiques que s’ha fet a certs capitostos i capitostes de la CUP és el seu origen burgès, un coixí que, a parer d’alguns, els resta credibilitat i pot esdevenir una temptació massa temptadora el dia que la nòmina de la política s’acabi.

I això és, precisament, el que hem vist amb Eulàlia Reguant, que s’ha integrat a l’empresa familiar immobiliària per gestionar un patrimoni de 13 milions d’euros. Tot és lluita de classes i combat anticapitalista fins que els calers truquen a la porta. És que no sé ni què dir ni què escriure. Suposo que serà allò de la complexitat i les contradiccions, perquè en un país en què hem vist el que hem vist, la realitat sempre supera la ficció.

Posats a especular, per què Reguant pot fer negoci amb el patrimoni familiar i, en canvi, els Pujol no poden beneficiar-se de la deixa de l’avi Florenci si paguessin els impostos corresponents? És repugnant veure Felipe González a la coberta d’un iot, sí, però també ho és que Benet Salellas, exdiputat de la CUP, assumeixi la defensa de Santos Cerdán, il·lustre membre del PSOE ara amb problemes per corrupció.

M’agradaria saber què pensa Anna Gabriel del fanatisme espanyolista de Jordi Évole amb la roja mentre passegen agafats de la mà per qualsevol racó de món poc concorregut.

I no estaria malament que Miquel Iceta ens expliqués com és que acumula 27 propietats, la majoria a Barcelona, valorades en més de 10 milions d’euros; o que Janet Sanz, exregidora de l’Ajuntament de Barcelona pels Comuns, ens digués per què ha deixat passar només un mes des que va abandonar el consistori per acceptar l’oferta de feina d’una associació internacional sobre urbanisme a la qual va regar abundosament amb subvencions de milers d’euros mentre ostentava la regidoria.

Tots els casos esmentats pateixen el mateix mal, el de la incompatibilitat ideològica, i quan en un país ni els més purs passen la prova del cotó vol dir que anem de merda fins al coll.

© Segre