L’Organització Mundial de la Salut (OMS) en el seu «Informe mundial sobre l’edatisme» (2021) va concloure que aquest és un determinant social que perjudica la salut de les persones grans i que, com a conseqüència, se l’havia de combatre. Per valorar el seu grau d’incidència va crear l’ «Escala de l’Edatisme», una eina per quantificar sistemàticament les experiències d’edatisme autoinfligit, interpersonal i institucional, a partir d’una enquesta estàndard.

El 10 de març passat vaig assistir telemàticament a la presentació de l’informe «L’edatisme a Espanya», de l’Observatori de l’Edatisme de la Fundació HelpAge, en què, sota la direcció de l’OMS i aplicant la seva Escala, s’analitza el seu impacte a Espanya, per primera vegada en un país desenvolupat.

La metodologia d’aquest estudi es va basar en enquestes presencials, mitjançant dues entrevistadores formades, a una mostra de 203 persones d’uns 72 anys de mitjana, amb les característiques de sexe, comunitat autònoma, nivell cultural, lloc de residència, estat civil, nacionalitat... representatives de tota la població de persones grans.

Els resultats indiquen que l’edatisme no es produeix en casos aïllats, sinó que afecta transversalment classes socials i diferents contextos, que no és sols una manca de respecte, sinó que afecta la salut i el benestar. Les seves conseqüències, segons l’estudi, es perceben més en l’aspecte institucional que l’interpersonal i l’autoinfligit. En aquest darrer apartat es conclou que moltes persones es manifesten orgulloses de l’edat i de la seva trajectòria vital, encara que aquesta percepció disminueix en les persones més vulnerables.

Valoro molt positivament la quantificació de la percepció personal de l’edatisme, encara que tinc les meves reserves en què no es vegin infraestimats l’autoinfligit i l’interpersonal, considerant que aquesta discriminació està normalitzada socialment. En tot cas, són dades que permetran aprofundir en la recerca i veure l’evolució d’aquesta xacra social que patim.

© Regió7