«Com si fos ahir»
Cada vegada hi ha més sensibilització social amb relació a l’edatisme i a la discriminació de les persones grans. Una mostra d’això és que en la 9a temporada de la telenovel·la «Com si fos ahir», que s’emet a les tardes de TV3, ja es tracta aquest tema.
Fins ara, s’hi havien plantejat múltiples situacions de discriminació, de les que en faré cinc cèntims per a les persones que no segueixen la sèrie: al jove Karim se l’acusà injustament, basant-se en prejudicis racistes; l’Hèctor, un personatge amb diversitat funcional intel·lectual, es va haver d’enfrontar al paternalisme i als estereotips en la seva lluita per disposar d’autonomia personal; la Patri s’adonà dels comportaments masclistes del seu promès, que intentava aïllar-la per a controlar-la emocionalment...
La sèrie, no sols ha tingut el mèrit de presentar situacions reals de discriminació quotidiana, sinó que, en cap cas, les ha validat com a tolerables, ja que, en la seva narrativa, es posa èmfasi en la superació dels estereotips que originen les discriminacions.
En aquesta telenovel·la no s’havien plantejat les conseqüències de l’edatisme, tot el contrari, s’associava la vellesa amb el deteriorament (la tieta Matilde amb alzheimer) i es tractava als personatges vells amb paternalisme, donant-los papers secundaris i sense mostrar velleses diverses.
Al febrer, per fi, es va introduir en el guió les conseqüències de l’edatisme en les persones grans. Amb l’aparició d’una vella empoderada i lúcida -la Lourdes-, es posà en qüestió la relació de la seva amiga -la Mari Carmen- amb la seva filla -la Noe-, assenyalant que la manipulava egoistament i, amb l’excusa de protegir-la per la seva edat, l’estava anul·lant personalment i la feia dubtar de la seva capacitat, mentre continua utilitzant-la per cuidar els nets.
Ja es veurà cap on s’orientarà el guió. Mirant enrere, però, em pregunto si la intenció de la sèrie també és fer una discriminació positiva per compensar les desigualtats de gènere, en presentar els papers de les dones amb més maduresa i complexitat, en contraposició als protagonistes masculins, en general, més simples i primaris.
