Aquets dies hem vist com, a conseqüència del desgavell de Rodalies, s’ha començat a parlar i a reivindicar la connexió ferroviària entre el Bages i Barcelona, d’una manera seriosa i fonamentada. El Consell Comarcal del Bages qui presideix el Consorci Viari de la Catalunya Central va consensuar un manifest al qual, a part de la representació política de totes les poblacions del Bages i de la seva capital, Manresa, també ens hi vàrem sumar les organitzacions empresarials i civils.

Aquesta no és una petició nova , sinó que com el desdoblament de la C55, ha estat llargament reivindicada des de veus altament qualificades de la societat econòmica i civil.

Tal com defensa Manel Larrosa, el model d’infraestructures a Catalunya pateix un desequilibri estructural: excés de dependència viària i dèficit ferroviari. I es aquí on al Bages estem molt mal servits. Aquell anhel d’arribar a Barcelona en menys d’una hora cada cop sembla més inviable amb Rodalies: hem perdut els trens semidirectes, vàrem ser dels últims a restablir el servei des del daltabaix de gener i ara s’hi suma el tancament del túnel de Rubí per les mercaderies. La solució és que les mercaderies passin per la R4 !, Segurament les empreses el que faran és que aquelles mercaderies que anaven per aquest eix de Rubí, ara es moguin per carretera, i no ocupin la R4 ja que sinó ja ens en podem oblidar que en una línia d’ample ibèric i amb una velocitat de «carrilet» hi hagi espai per als combois de passatgers,

Més interessant és la proposta que es torna a posar sobre la taula del Tren Transversal, un tren que hauria de relligar Lleida i Girona, passant per Manresa. Una vella proposta , que havia quedat en un calaix, per la seva dificultat d’execució. La dificultat geogràfica hi segueix essent entre Manresa i Girona, i segurament aquest tram és tècnica i econòmicament inviable, però si parlem de Lleida -Manresa, això ja hi és i aquesta línia ens permetria , amb bones inversions, generar un tràfic real de passatgers i sobretot, i no menys important, de mercaderies. És aquí on la nostra oblidada i malferida R4 podria tenir una nova oportunitat.

Per tant, benvingut el debat sobre la mobilitat ferroviària al Bages, i més ara quan el Polígon del Pont Nou ja està pràcticament acabat amb un sól industrial prou interessant, encara que car, però que sembla que ja té alguna inversió prevista i a on fins hi tot l’antiga fàbrica de la Pirelli hi podria a tornar a tenir un paper rellevant.

El Bages ha de continuar reivindicant el seu paper de comarca que sumi a l’hora de repensar la mobilitat del país. Un país col·lapsat pel centralisme barceloní i la idea de que tot ha de passar allà. Si volem un país equilibrat i sostenible, la Catalunya central ha de tenir una paper rellevant en la mobilitat.

© Regió7