I ens van fer el passadís d’honor. Com si fóssim jugadors del Barça. A la Marta i al Jordi que també es jubilen. I al Carles, que deixa la direcció per anar cap a un institut de la terra ferma, cap a casa seva. I a mi se’m van negar els ulls. Quaranta anys ensenyant i aprenent música. La meva professió, la meva vocació i la meva passió. I vint-i-tres a l’institut Guillem Catà. L’institut de la meva vida. On vaig descobrir que la música no era una maria; que era una gran eina de cohesió i transformació social. Com el teatre, la dansa i la poesia. Eines de construcció massiva de valors, de ciutadania, de........

© Regió7