L’esquerra, més enllà del PSC-PSOE, tant en l’àmbit estatal com nacional, es mou. Tenim diferents personatges en aquesta auca necessària, però que no sé si no arriba una mica tard, perquè aquest procés, si vertaderament es vol construir, confluir en un espai que tingui capacitat d’acordar mínims tot aspirant a màxims, potser ja va amb el temps just. Tot plegat no és més que un altre símptoma que estem fotuts d’idees, de lideratges, d’empatia i, en definitiva, de com afrontar els reptes d’un nou segle que és encara jovenet, però que arrossega els problemes del segle XX. El mirall que es va viure amb la caiguda del mur de Berlín va ser això, un mirall on ens va agradar tant mirar-nos que ningú va saber veure que anàvem despullats. I mentrestant, els discursos són cada........

© Regió7