El debat sobre el biogàs reflecteix dues visions molt diferents de la transició ecològica. Els seus defensors el presenten com una solució capaç de gestionar residus orgànics, reduir emissions de metà, produir energia renovable i aportar carboni renovable per a la indústria química. Però aquesta narrativa és qüestionada des de l’ecologia política i l’economia ecològica. La primera discrepància afecta el concepte de circularitat.

Segons els promotors de les plantes de biogàs, la digestió anaeròbia transforma purins, fems i altres residus orgànics en energia i fertilitzants, contribuint a tancar cicles materials. Tanmateix, l’ambientòloga Laura Calvet-Mir i l’enginyer agrònom Joserra Olarieta han argumentat que el biogàs industrial difícilment es pot considerar plenament circular. Depèn d’un model ramader intensiu, requereix infraestructures, transport i aportacions energètiques externes, i no resol els desequilibris territorials que originen els........

© Regió7