Un alt executiu espanyol, conegut de fa bastant temps i que treballa en una de les principals empreses de defensa europees, em va confessar en una trobada recent que n’estava fart. Diversos anys dedicats a desenvolupar pressupostos sobre potencials vendes d’armes, amb l’esperança que creixés la inseguretat a Europa per generar més ingressos i beneficis, viatjant per negociar sobre armes amb proveïdors i clients d’arreu del món, l’havien portat a un nivell d’estrès que ja no podia aguantar. Mig seriosament, mig de broma, li vaig preguntar si la seva aspiració avui era muntar una empresa de jardineria o ajudar a desenvolupar la investigació sanitària. De capacitat en té de sobres. En un passat llunyà, va treballar en una de les grans consultores mundials.

El sector de la defensa, avui rebatejat com a seguretat, viu una època daurada. Els seus accionistes s’han fet d’or des que Rússia va envair Ucraïna el 24 de febrer del 2022. Un militar em va explicar que aquell dia va aprofitar per comprar accions d’algunes de les empreses amb més projecció de futur. Palantir Technologies n’és una, i la seva acció ha passat de valer 16 dòlars a valer-ne 154, tot i que va superar lleugerament els 200 l’octubre passat. Palantir exerceix el lideratge en la intel·ligència artificial aplicada al llançament de míssils.

Segons les estimacions fetes a partir dels informes del Pentàgon, en 39 dies de guerra contra l’Iran, els EUA s’han gastat 44.500 milions de dòlars. Només en els primers sis dies, es van gastar 11.300 milions. Un nivell d’amortització total i de cop d’existències mai vist. Donald Trump ha demanat al Congrés augmentar el pressupost de defensa en un 42%, fins a 1,5 bilions de dòlars. El nivell més elevat des de la Segona Guerra Mundial.

No només les empreses nord-americanes han sigut les més afavorides. Des de la fatídica i tràgica invasió fins al 7 d’abril, aquesta és la revalorització de les 10 empreses més importants. Entre parèntesis, el país:

-Rheinmetall (Alemanya): +1.100%

-BAE Systems (Regne Unit): 250%

-Thales (França): 179%

-Safran (França): 159%

-Northrop Grunman (EUA): 74,6%

-General Dymanics (EUA): 59,4%.

-Lockheed Martin (EUA): 58,6%

Després, tenim Indra. L’empresa espanyola, que fa uns anys guardava al calaix dels secrets el seu negoci de defensa, ha vist com el valor de la seva acció passava de 9,25 euros a 52,34 euros aquest dimecres. El 465% més. Va arribar al màxim, amb 64,5 euros, al març. La seva capitalització és de 9.200 milions, cosa que per a l’Estat, que controla el 27,99% a través de la SEPI, representa 2.575 milions d’euros.

Indra, que en volum de negoci és un nan comparada amb altres empreses del sector a nivell mundial, vol engegantir-se una mica. Els principals artefactes que construeix són sistemes tecnològics aplicats al sector: des de radars fins a controls per a la guerra electrònica i la direcció de drons. L’empresa ho resumeix de manera senzilla: defensa aèria i antimíssil.

Cap a on s’ha de dirigir Indra ho decidirà el nou president electe, Ángel Simón. Criat en el sector de les aigües, des d’Agbar fins a Veolia, va formar part del nucli dur del grup industrial i de serveis de La Caixa, on va acabar sent conseller delegat de Criteria, braç armat de la fundació. La seva estratègia d’inversions no va quallar ni va convèncer. Va ser destituït el 29 d’abril del 2025, després d’haver sigut nomenat el juny de l’any anterior.

Arriba Simón a Indra com a president no executiu, avalat pel Govern i els altres accionistes rellevants de l’empresa. Tots saben que executarà més que qualsevol, mantenint el suport del conseller delegat, José Vicente de los Mozos, nomenat el maig del 2023. Van precedir Simón, un altre executiu pròxim al PSC, Marc Murtra, avui president de Telefónica, i Ángel Escribano, membre de la família propietària d’EM&E, accionista del 14% de l’empresa.

L’intent, no fructificat, d’Escribano d’intentar unir l’empresa familiar amb Indra, va ser una de les causes de la seva sortida. Tant pel conflicte d’interessos que suposava, ja que hauria convertit els Escribano en primers accionistes d’Indra, com, potser més important, perquè l’operació va ser tan esbombada que va acabar fent que el Govern se n’atipés. Al cap i a la fi, és aquest el que alimenta el futur negoci d’Indra i el sector de defensa espanyol amb la injecció de diners via compres militars.

Pablo Gallén analitza a l’‘actius’ els reptes de creixement, ja sigui de manera orgànica o consolidant-se amb altres empreses, que té a sobre de la taula Indra i el seu nou president. La borsa i el Govern aniran dictaminant i avaluant tots els passos.

© Regió7