A les manis s’hi va cabrejat o no s’hi va
El personal docent està cabrejat perquè no està aconseguint el que reclama i intueixo (bé… ho han dit ells) que hi haurà més aturades i manifestacions. Així que els proposo que aquest cop, intentin tots, no només alguns, mostrar el decor que es requereix per voler aturar un país.
S’han de millorar les pancartes, i no només estèticament, he vist molt «no volem engrunes, volem el pa sencer», «se’ns pixen a la cara i diuen que plou». Missatges que quan els llegeixo ressona dins del meu cap la veu del típic cunyat alliçonador que tots coneixem i em venen ganes de donar-li la raó.
També, s’ha abusat massa de l’»Illa bro, 67» i quan l’acudit s’estira… per no parlar d’altres pancartes que semblaven directament pòsters decorats per alumnes d’infantil (si hagués estat així, tindria la seva gràcia). Esforcem-nos-hi una mica més…
Potser és el meu Instagram, les meves amistats cibernètiques (quina paraula més desfasada!) o el meu algoritme, que m’han fet veure molta cerveseta en llauna i ulleretes de sol. Dos elements que estan molt bé si s’utilitzen amb un objectiu revolucionari. Per exemple: la llauna la pots estampar, per descomptat plena, contra el Departament d’Ensenyament, i el vidre de les ulleres de sol, fer-lo servir per provocar un foc. Vigileu que sempre hi hagi un bomber a la vora perquè no us jugui en contra i acabeu vosaltres calcinats.
Si alguna cosa han demostrat els partits d’esquerra més radicals i els sindicats que els acompanyen és que coneixen i saben posar en pràctica el protocol que s’ha de seguir per fer una mani ben feta. Serietat, intensitat, agressivitat (que no violència) i per descomptat, cap story amb música de The Tyets o Ginestà.
El que esteu demanant és cosa seriosa i ens teniu la majoria de part vostra. Ja que s’ha de treballar, fem-ho amb els recursos necessaris per poder-nos sentir realitzats i no ninots del sistema. Repeteixo, no us falta raó, per això mateix, no us pot faltar la mala llet necessària per aturar un país.
