Abans, quan havíem d’anar al metge, a renovar el DNI, a fer una gestió bancària o a cal barber, demanàvem hora. No sé exactament en quin moment vam passar a “sol·licitar cita prèvia”, però el canvi és ben significatiu. Costa d’entendre per què hem hagut de substituir una manera de dir tan nostra, senzilla i entenedora per una fórmula absurda sortida d’un formulari administratiu més pròpia del castellà. I no és un cas aïllat. Cada vegada és més habitual sentir paraules i expressions que, sense que gairebé ens n’adonem, es van introduint sistemàticament en la nostra manera de dir les coses. Formes que hem utilitzat tota la vida se substitueixen per d’altres, que es posen de moda i, a sobre molt sovint són errònies. Les activitats ja no es programen, sinó que es «calendaritzen», i les «agendem» en comptes de posar-ne........

© Regió7