Les vacances no són un premi
Fa pocs dies, en una reunió amb una empresa de la comarca, va aparèixer una conversa que es repeteix cada any quan s’acosta l’estiu.
No parlàvem de vendes, ni de resultats, ni de nous projectes.
Parlàvem de vacances.
Qui havia demanat la primera quinzena d’agost. Qui volia coincidir amb les vacances escolars dels fills. Qui preferia marxar al setembre. Qui ja havia reservat un viatge. I qui, un any més, acabaria adaptant-se perquè algú altre pogués marxar.
La situació no tenia res d’excepcional. De fet, és una de les qüestions que genera més converses, més negociacions i, sovint, més tensions dins de les empreses quan arriba aquesta època de l’any.
Especialment en les petites i mitjanes empreses que formen el gruix del teixit empresarial del Bages i de la Catalunya Central.
Quan els equips són reduïts, qualsevol absència es nota. Cada persona que se’n va de vacances deixa un buit que algú haurà de cobrir. Cal reorganitzar tasques, redistribuir........
