Continua la ressaca de l’accident de l’AVE, amb dimissions i expulsió de culpes entre els principals partits. Només un cop dimitit, el ministre Puente es va sincerar dient que Espanya s’havia equivocat amb la dèria que el tren d’alta velocitat arribés a cada capital de província i de destinar massa diners a la compatibilitat urbanística en comptes de a la qualitat del servei. Quan és mort el combregaren. Però curiosament, no veig gaires polítics entrant en aquest jardí. Tothom es centra en la demanda de millora del manteniment de l’AVE i res més. I si l’AVE fos inviable de mantenir? I si, com en temps d’Isabel II, les bestieses comeses en el desplegament de la xarxa de ferrocarrils provoqués la fallida del règim? Un desplegament al segle XIX que va ser fet amb els peus, com sempre, i des del centralisme. Els catalans pagant-se de la butxaca els nous trajectes. I els espanyols a costa de l’estat, amb empreses corruptes i amb via d’ample diferent a l’europeu.

En la nostra contemporaneïtat, des de Felipe González a Pedro Sánchez, passant per Aznar, Zapatero i Rajoy, s’ha apostat per a què Espanya encapçalés el rànquing mundial de kilòmetres de trens d’alta velocitat per habitant. Seguida per França, Bèlgica, Japó i la Xina. Algú........

© Regió7