En els darrers dies s’ha fet públic l’acord de govern a Dinamarca entre socialdemòcrates, liberals i verds, amb suports externs de minories d’esquerra. La primera ministra Mette Frederiksen, repeteix al davant d’una coalició de centre progressista i europeista que evitarà un govern conservador, d’ultradreta i antieuropeista. Frederiksen es caracteritza per un programa social i nacional sense complexos. Una nació de 5 milions d’habitants vol controlar que la immigració no la desbordi i que es pugui acollir en condicions d’integració social i cultural. Per altra part, la desindustrialització i la dependència tecnològica extra europea, porta al govern danès a invertir directament en indústria i tecnologia i a estatalitzar allò que són serveis essencials. Finalment, davant la fatxenderia de Trump respecte Groenlàndia, ha defensat el dret a l’autodeterminació del país i ha reclamat una defensa militar europea unida, en el moment en que els EUA han liquidat l’OTAN. Resumint, un programa social ordenat, que aposta per la no dependència de les tecnooligarquies i per la resistència davant els hegemonismes.

Una música similar ha sonat en l’Encíclica del Papa Lleó XIV Magnifica Humanitas. Es podria dir que en termes polítics aquesta es mou en una centralitat........

© Regió7