La convocatòria d’eleccions per al pròxim 29-N acabarà probablement el cicle de Pedro Sánchez. Vuit anys que han servit per superar el moment crític de la COVID, i per aprofitar el suport europeu, amb els Nex Generation, per injectar recursos a institucions i empreses, sense afinar gaire la seva eficiència. I la prova n’és una política d’increment demogràfic sobtat, basat en l’afavoriment de l’economia de serveis de baixa qualitat amb temporalitat, precarietat i salaris baixos; i un estancament d’aquests mentre la inflació dels preus de consum i de l’habitatge, ens fa a totes les classes mitjanes i humils més pobres relativament. Els problemes actuals són responsabilitat dels darrers governs a Espanya i Catalunya? Lamentablement, són qüestions estructurals que venen de més lluny. El drama és que, sabent que els grans reptes ja estaven posats fa anys, no s’hagi tingut la valentia d’abordar-los, ni que sigui promovent canvis disruptius i dolorosos.

Per això, és un xic pornogràfic per part de Pedro Sánchez, pretendre abanderar una política de pedaços sobre el problema de l’habitatge arran del desgraciat episodi de la Mari Carmen, quan a Catalunya amb governs socialistes als ajuntaments i la Generalitat, hi ha hagut casos de........

© Regió7