Manresa ha viscut aquests dies uns fets terribles. Uns fets que ens han colpit profundament i que no admeten ni relativitzacions ni excuses. Quan passa una cosa així, és normal sentir dolor, ràbia, preocupació i fins i tot por. I és també legítim exigir respostes i, sobretot, fermesa. Les lleis s’han de complir, la seguretat s’ha de garantir i qui comet un delicte n’ha d’assumir les conseqüències.

Però una cosa és afrontar els problemes de cara i una altra molt diferent és convertir-los en una condemna contra tota una ciutat.

Aquesta setmana hem tornat a sentir parlar de Manresa com «la Tijuana catalana», «el Bronx» o com una ciutat pràcticament inhabitable, dominada per la inseguretat i la por. Ho hem sentit en alguns mitjans, en tertúlies i, sobretot, a les xarxes socials. Moltes vegades de persones que probablement fa anys que no trepitgen Manresa o que, senzillament, no la........

© Regió7